És una de les situacions més frustrants de qualsevol procés de pèrdua de pes. Els quilos han baixat, l'analítica ha millorat, la roba és dues talles més petita i hi ha una zona —el flanc, el culot, la cara interna de la cuixa, la part baixa de l'abdomen— que sembla no haver-se assabentat de res.
La reacció habitual és estrènyer més: abaixar encara més les calories, afegir hores de cardio, culpar-se. I sol ser justament el contrari del que cal.
El cos no s'aprima per on tu decideixes
Aquesta és la idea que cal assimilar abans de continuar: la reducció localitzada per dieta o per exercici no existeix. Fer mil abdominals no crema el greix de l'abdomen, de la mateixa manera que mastegar no aprima la cara.
Quan hi ha dèficit calòric, l'organisme mobilitza greix de tot el cos, però no de totes les zones al mateix ritme. L'ordre i la velocitat els decideixen la genètica, les hormones i la densitat de receptors del mateix teixit gras. Per això hi ha persones que perden primer cara i pit i conserven maluc fins al final, i unes altres exactament a l'inrevés.
Per què unes zones es resisteixen
Els adipòcits —les cèl·lules que emmagatzemen greix— tenen a la superfície dos tipus de receptors que funcionen gairebé en direccions oposades:
- Uns afavoreixen l'alliberament del greix emmagatzemat.
- Altres el frenen i afavoreixen l'emmagatzematge.
A les zones anomenades resistents predominen els segons. Són dipòsits que el cos interpreta com a reserva estratègica i que deixa anar els últims, si és que els deixa anar. En les dones solen ser maluc, gluti i cara interna de la cuixa; en els homes, el flanc i l'abdomen baix.
A això s'hi sumen dos factors més. El reg sanguini d'aquestes zones és menor, amb la qual cosa el greix mobilitzat ho té més difícil per sortir-ne. I les hormones modulen on es diposita: els canvis d'un embaràs o de la menopausa redistribueixen el greix encara que el pes amb prou feines variï.
Res d'això no és una falla de voluntat. És fisiologia, i convé saber-ho perquè canvia del tot l'estratègia.
L'error d'estrènyer més la dieta
Quan la zona resistent no cedeix, la temptació és augmentar el dèficit. És contraproduent per tres motius.
Es perd múscul. Amb un dèficit molt agressiu i sense proteïna suficient, el cos tira també de massa magra. El resultat és un cos que pesa menys però es veu més flàccid, i una zona que continua igual, ara amb menys to al voltant.
Baixa la despesa en repòs. Menys múscul significa menys despesa basal, cosa que fa més difícil mantenir el resultat i prepara el terreny per a l'efecte rebot.
No s'altera l'ordre de mobilització. Encara que t'aprimis més, el cos continua deixant anar el greix en la mateixa seqüència. La zona resistent continuarà sent l'última.
Hi ha un punt en què continuar baixant pes deixa de tenir sentit clínic i el problema passa a ser de forma, no de quantitat. Reconèixer aquest punt és exactament el que hauria de fer una valoració mèdica, i és el que separa un programa seriós d'una dieta.
Quan es passa de perdre pes a remodelar
La resposta curta: quan el pes és en un rang saludable i estable i el que queda és volum localitzat.
La resposta útil és que això no es decideix amb la bàscula, sinó amb un estudi de composició corporal. Si la massa grassa total és en valors raonables, la massa magra s'ha conservat i tot i així hi ha una zona amb volum desproporcionat, aquest és el moment.
I a l'inrevés: si encara queda una pèrdua important per davant, l'aparatologia arriba abans d'hora. El que es modela avui torna a canviar quan el pes continuï baixant, així que l'ordre és completar abans la pèrdua i remodelar després. Un centre que et ven un bo de deu sessions quan et falten quinze quilos per perdre no t'està tractant: t'està facturant.
Què actua de veritat sobre el greix localitzat
Aquí l'aparatologia sí que té un paper, perquè actua on la dieta no arriba: sobre una zona concreta.
Cavitació
Aplica ultrasons de baixa freqüència sobre el teixit gras. L'energia genera microbombolles dins del greix que, en implosionar, fan cedir la membrana de l'adipòcit. El seu contingut s'allibera i s'elimina després per via limfàtica.
És el tractament amb efecte més directe sobre el volum de la zona. Es mesura en centímetres de perímetre, no en quilos: és normal que el pes no es mogui i la roba sí.
Ones de xoc
Actuen sobre els envans fibrosos del teixit subcutani, aquelles bandes que estiren cap endins i creen el clotet de la cel·lulitis. Trenquen aquesta fibrosi, milloren la microcirculació de la zona —cosa que ajuda que el greix mobilitzat en pugui sortir— i estimulen col·lagen nou.
Un detall que sorprèn molta gent: la cel·lulitis se sol veure més després d'aprimar-se. No ha empitjorat; s'ha reduït el volum que la dissimulava.
Maderoteràpia
Massatge instrumental amb estris de fusta. Mobilitza el teixit, activa la circulació i el drenatge i treballa la fibrosi superficial. Convé entendre'n bé el paper: per si sola no elimina quantitats significatives de greix. El que fa és potenciar l'efecte del que sí que hi actua i millorar la textura de la pell.
Drenatge i pressoteràpia
No són un extra de relaxació dins del protocol: en formen part. Quan la cavitació o les ones de xoc mobilitzen greix i líquids, cal ajudar l'organisme a eliminar-los. Per això es programen just després.
Body Sculpt
El més subestimat de tots. Augmentar el volum muscular de la zona canvia la seva forma tant o més que reduir el greix, i a més protegeix el resultat a llarg termini, perquè el múscul gasta energia tot el dia.
Com es mesura si està funcionant
Amb la bàscula, malament. El seguiment correcte d'aquesta fase es fa per perímetres —sempre als mateixos punts i en les mateixes condicions— i per composició corporal, per comprovar que el que baixa és massa grassa i no massa magra.
Les fotografies comparatives en la mateixa postura i amb la mateixa llum ajuden més del que sembla, perquè l'ull s'acostuma al canvi progressiu i deixa de veure'l.
El que no serveix com a mesura és la sensació del primer dia. Després d'una sessió hi ha una reducció per mobilització de líquids que es recupera en part: la dada bona arriba diverses sessions després.
Expectatives realistes
Aquests tractaments redueixen volum a la zona tractada. No aprimen, no substitueixen una alimentació adequada ni el moviment, i no donen el resultat d'una cirurgia. Prometre el contrari seria faltar a la veritat i, a més, la normativa espanyola de publicitat sanitària prohibeix garantir resultats.
El que sí que passa, amb la indicació correcta i amb constància, és que la zona que feia anys que no responia comença a fer-ho. I sovint això és justament el que calia per tancar bé un procés que ja anava bé.
Pots veure l'àrea de remodelació corporal sencera, o començar pel programa de pèrdua de pes si encara no ets en aquest punt. A la valoració mesurem i et diem amb franquesa en quina de les dues fases ets.
