És una de les consultes que més es repeteixen a mig procés de pèrdua de pes, i gairebé sempre arriba amb la mateixa frase: «M'he aprimat i tinc més cel·lulitis que mai».
La sensació és comprensible i, tanmateix, gairebé mai no és exacta. En la majoria dels casos la cel·lulitis no ha augmentat: s'ha fet visible. Entendre la diferència canvia del tot el que convé fer a continuació.
Què és exactament la cel·lulitis
El nom mèdic és llarg —paniculopatia edematofibroescleròtica— però descriu bé el que passa. Sota la pell hi ha una capa de greix organitzada en petits compartiments, separats per envans de teixit fibrós que uneixen la pell amb les capes més profundes.
Quan aquests compartiments de greix empenyen cap amunt i els envans estiren cap avall, la superfície deixa de ser llisa. Això és el que veiem com a pell de taronja.
Tres detalls ho expliquen gairebé tot:
- En les dones els envans són verticals, com columnes, i en els homes formen una xarxa creuada. Per això la cel·lulitis apareix en la gran majoria de les dones adultes, primes o no, i és molt menys freqüent en els homes.
- Les hormones hi influeixen, sobretot els estrògens. La pubertat, l'embaràs, els anticonceptius i la menopausa són moments en què acostuma a canviar.
- La circulació i la retenció de líquids l'accentuen. Un teixit que drena pitjor es veu més inflat i més irregular.
Dit d'una altra manera: la cel·lulitis no és greix «dolent» ni un senyal de descuit. És l'arquitectura normal del teixit femení, més o menys marcada segons la genètica, les hormones i la circulació de cada persona.
Per què es nota més després d'aprimar-se
Quan la pèrdua de pes és important, canvien tres coses alhora.
Baixa el volum que tensava la pell. Mentre hi havia més greix, la pell estava més estirada i els relleus quedaven en part dissimulats. En reduir-se el volum, la pell queda més folgada i els envans fibrosos es marquen més.
La pell triga a adaptar-se. La pell té memòria: després d'anys sostenint un volum més gran, no es retreu al mateix ritme que baixa el pes. Aquesta laxitud, per lleu que sigui, fa que qualsevol irregularitat es vegi més.
De vegades es perd múscul. Si el procés ha estat molt ràpid o amb poca proteïna, part del que s'ha perdut és massa muscular. El múscul és el suport que hi ha sota tota la resta, i amb menys suport la superfície es veu més tova.
Per això és tan habitual que la cel·lulitis «aparegui» quan les coses van bé. No és un retrocés: és el moment en què passa a primer pla una cosa que el volum tapava.
El que no funciona, per molt que s'anunciï
Abans de parlar del que sí que ajuda, convé descartar el que no mereix els teus diners.
Les cremes per si soles. Poden hidratar i millorar la textura superficial de la pell, però no arriben a modificar els envans ni els compartiments de greix, que són a sota.
Els productes «detox» i les infusions drenants. Eliminar líquid de manera puntual pot donar una sensació de millora durant un dia. No canvia l'estructura del teixit.
Les dietes encara més estrictes. Si el pes ja és en un rang raonable, continuar baixant no acostuma a millorar la cel·lulitis i la pot empitjorar, perquè es perd múscul i la pell queda encara més laxa.
Les promeses d'eliminar-la del tot. Cap tractament no la fa desaparèixer de manera definitiva. El que és honest és parlar de millorar-ne l'aspecte, i de mantenir aquesta millora.
El que sí que la millora
La cel·lulitis té diversos components —greix, envans fibrosos, circulació, retenció, fermesa de la pell— i per això respon millor a un pla que combina tècniques que no pas a una de sola. Quina combinació té sentit depèn de quin component predomina en cada cas.
Si predomina la fibrosi
Quan la pell té clotets marcats i un tacte dur, el protagonisme el tenen els envans. Aquí encaixen les ones de xoc, que actuen sobre el teixit fibrós i milloren l'elasticitat, i la carboxiteràpia, que afavoreix la microcirculació de la zona.
Si predomina el greix localitzat
Quan hi ha volum a més d'irregularitat, s'hi sumen tècniques que treballen el dipòsit de greix, com la mesoteràpia corporal o la cavitació, sempre amb el pes ja estable.
Si predomina la retenció
Una pell que s'infla al llarg del dia i millora al matí sol tenir un component circulatori important. Aquí el drenatge limfàtic i la pressoteràpia formen part del tractament, no són un complement de relaxació.
Si la pell ha perdut fermesa
És el més freqüent després d'aprimar-se. La radiofreqüència corporal estimula el col·lagen de la mateixa pell i li retorna part del suport que va perdre amb el canvi de volum.
I sempre, el múscul
Cap aparell no substitueix l'exercici de força. Una cuixa i un gluti amb més to muscular es veuen més ferms amb la mateixa quantitat de greix, i a més protegeixen el resultat a llarg termini. Si et costa començar, el Body Sculpt pot ajudar a activar la musculatura de la zona, però no substitueix el moviment.
Quan és el moment de tractar-la
La pregunta importa tant com el tractament. Si encara et queda una pèrdua de pes important per endavant, tractar la cel·lulitis ara sol ser avançar-se: el teixit continuarà canviant i part del que s'hagi treballat s'hauria de repetir.
El moment raonable arriba quan el pes és estable i el que queda és la qualitat del teixit. Això no es decideix a ull ni amb la bàscula, sinó amb un estudi de composició corporal que digui quant és greix, quant és múscul i quant és aigua.
I hi ha situacions en què convé consultar abans de qualsevol tractament: varices o antecedents de trombosi, embaràs o lactància, alteracions de la coagulació o canvis bruscos i inexplicables en el volum de les cames. No són casos per resoldre en una cabina d'estètica.
Com es mesura la millora
Amb fotografies en la mateixa postura i amb la mateixa llum, amb perímetres presos sempre en els mateixos punts i, sobretot, amb paciència. El teixit fibrós es remodela a poc a poc: els canvis acostumen a apreciar-se al llarg de diverses setmanes, no l'endemà d'una sessió.
També ajuda saber què esperar. Amb el tractament indicat i constància, la pell sol veure's més uniforme i més ferma. El que no es pot prometre és que la cel·lulitis desaparegui, i la normativa espanyola de publicitat sanitària prohibeix, amb raó, garantir resultats.
En resum
Si t'has aprimat i notes més cel·lulitis, no has fet res malament. Has arribat a la fase en què la feina ja no és perdre pes, sinó millorar la qualitat del teixit que queda. Aquesta fase té les seves pròpies eines, i funcionen millor quan s'escullen segons el que predomina en el teu cas.
Pots veure tot el que fem en remodelació corporal i en medicina estètica corporal. Si encara ets en plena pèrdua de pes, comença pel programa de pèrdua de pes. I si no saps en quin punt ets, demana una primera consulta: mesurem, explorem i et diem amb franquesa què té sentit fer ara i què convé esperar.
