«Menjo poc, no pico entre hores, camino cada dia… i no baixo ni un quilo.» És probablement la frase que més se sent en una consulta de pes, i gairebé sempre va acompanyada d'una altra que no es diu en veu alta: deu ser que no m'hi esforço prou.
L'experiència clínica diu el contrari. Quan algú que ho està intentant de debò no perd pes, el més habitual és que hi hagi una explicació concreta. De vegades n'és una de sola; sovint en són diverses alhora. Trobar-la és el primer pas, i és feina mèdica, no de força de voluntat.
Primer: de debò no t'estàs aprimant?
Abans de buscar causes convé comprovar la dada. La bàscula mesura el pes total —greix, múscul, aigua, contingut intestinal— i el pes total es pot quedar quiet mentre la composició canvia.
Dues situacions molt freqüents:
- Has començat a moure't més. Si guanyes una mica de múscul mentre perds greix, la bàscula pot no moure's durant setmanes encara que la roba et quedi millor.
- Estàs retenint líquid. El cicle menstrual, la sal de la dieta, la calor, l'estrès o un dia de més exercici poden sumar un o dos quilos d'aigua que tapen la pèrdua de greix.
Per això, en una consulta seriosa, el progrés no es mesura només amb la bàscula. Un estudi de composició corporal per bioimpedància separa massa grassa, massa magra i aigua, i els perímetres presos sempre al mateix lloc completen la foto. Més d'un «altiplà» resulta no ser-ho quan es miren aquests números.
Quan el pes de debò no baixa
Si la composició tampoc no canvia, cal buscar-ne el perquè. Aquestes són les causes que es revisen, més o menys en aquest ordre.
1. Es menja més del que sembla (i no és culpa teva)
No és una acusació: està molt estudiat que tots subestimem el que mengem, de vegades de manera notable. L'oli que s'hi tira sense mesurar, les begudes, el que es tasta mentre es cuina, els caps de setmana. Un registre detallat durant uns dies, revisat amb un professional, sol aclarir més que qualsevol analítica.
El problema contrari també existeix: menjar massa poc. Les dietes molt restrictives sostingudes en el temps provoquen gana, cansament i afartaments posteriors, i acaben amb un balanç pitjor que una dieta moderada que es pot mantenir.
2. El cos s'ha adaptat
Quan es perd pes, l'organisme gasta menys energia: hi ha menys massa per moure i, a més, el metabolisme es torna més estalviador. És l'anomenada adaptació metabòlica. Per això la dieta que funcionava al principi deixa de funcionar al cap de pocs mesos, i per això un pla de pèrdua de pes s'ha de revisar i ajustar per fases.
Si a més s'ha perdut múscul —cosa habitual amb dietes baixes en proteïna i sense exercici de força—, la despesa en repòs baixa encara més. És el terreny perfecte per a l'efecte rebot.
3. La son i l'estrès
Dormir poc altera les hormones que regulen la gana i la sacietat: augmenta l'apetit, sobretot pels aliments molt calòrics, i redueix la sensació d'estar ple. L'estrès sostingut actua en la mateixa direcció i afavoreix, a més, el dipòsit de greix a l'abdomen.
No són excuses: són factors fisiològics que es poden mesurar i treballar, i que de vegades pesen més que la mateixa dieta.
4. Alguns medicaments
Certs tractaments habituals poden afavorir l'augment de pes o dificultar-ne la pèrdua: corticoides, alguns antidepressius i antipsicòtics, certs antiepilèptics, la insulina i alguns fàrmacs per a la diabetis, entre d'altres. Mai no s'ha de suspendre un tractament per aquest motiu sense parlar-ne amb el metge que l'ha pautat: sovint hi ha alternatives, i la decisió és seva.
5. Causes hormonals i metabòliques
Aquí és on una analítica sí que aporta informació. Les que es descarten amb més freqüència són:
- Hipotiroïdisme: una tiroide que funciona per sota del normal alenteix el metabolisme.
- Resistència a la insulina: l'organisme necessita més insulina per gestionar la glucosa, cosa que afavoreix l'emmagatzematge de greix i en dificulta la mobilització. És freqüent i moltes vegades passa desapercebuda durant anys.
- Síndrome d'ovari poliquístic, molt lligada a la resistència a la insulina en dones en edat fèrtil.
- Menopausa: la baixada d'estrògens redistribueix el greix cap a l'abdomen i redueix la massa muscular, encara que la dieta no canviï.
Cap d'aquestes causes no fa impossible perdre pes, però totes canvien la manera d'abordar-ho.
6. La relació amb el menjar
Menjar per ansietat, per avorriment o com a recompensa no és un problema d'informació: gairebé tothom sap què «hauria» de menjar. Quan el menjar té una funció emocional, la dieta per si sola no n'hi ha prou, i l'acompanyament psicològic forma part del tractament, no és un afegit.
Què es fa a la consulta
Un abordatge mèdic del pes no comença amb una dieta impresa. Comença amb preguntes i amb mesures:
- Història clínica completa: antecedents, medicació, intents anteriors, son, horaris, relació amb el menjar.
- Exploració i composició corporal, per saber d'on es parteix de debò.
- Analítica quan està indicada, per descartar o confirmar causes metabòliques i hormonals.
- Un pla per fases: alimentació adaptada a la teva vida real a través d'un pla nutricional, activitat física amb un pes específic del treball de força i revisions periòdiques per ajustar quan el cos s'adapti.
I la medicació per aprimar-se?
És la pregunta del moment. Hi ha tractament farmacològic del pes i pot ser una eina útil, però només quan hi ha indicació clínica: les guies el reserven, en general, per a persones amb obesitat o amb sobrepès acompanyat de malalties relacionades, i sempre com a part d'un pla que inclou alimentació, activitat i seguiment. No és una alternativa a canviar hàbits ni una cosa que s'hagi de prendre pel teu compte. Ho decideix un metge, després de valorar riscos i beneficis en el teu cas concret.
Quan demanar ajuda
Convé consultar si fa diversos mesos que ho intentes sense resultats, si has guanyat pes sense canvis aparents a la teva vida, si notes cansament, fred o caiguda de cabell fora del que és habitual, si tens regles molt irregulars o si el pes està afectant la teva salut, la teva mobilitat o el teu estat d'ànim.
No cal arribar amb un diagnòstic, ni amb un objectiu de quilos. N'hi ha prou d'explicar què et passa.
En resum
Quan menges amb compte i el pes no baixa, l'explicació gairebé mai no és la manca de voluntat. Pot ser que estiguis perdent greix i la bàscula no ho reflecteixi, que el teu cos s'hagi adaptat, que la son, l'estrès o un medicament hi juguin en contra, o que hi hagi una causa hormonal que encara ningú no ha buscat. Totes tenen resposta, i cap no es resol estrenyent més la dieta a cegues.
Si t'hi reconeixes, el programa de pèrdua de pes comença precisament per esbrinar què està passant. Pots demanar una primera consulta: t'escoltem, mesurem i t'expliquem amb claredat què veiem i què et proposem, sense prometre't quilos ni terminis.
